Manuel Molins, colossal

El dramaturg Manuel Molins és un cap d'ala en el teatre català contemporani. Amb una llarga llista de títols, premis i estrenes, disposa d'un repertori d'obres ampli, variat i contundent. Lluny dels corrents hegemònics, Molins s'ha avançat més d'una volta al seu temps i ha estat pioner en l'exploració d'estètiques i temàtiques punyents. El seu teatre, com volia Lorca, no és neutral. Sondeja en les pregoneses d'una nova utopia i una nova ètica.

Tot i el caràcter "excèntric" respecte a les modes, la seva dramatúrgia subversiva i compromesa amb la realitat abraça des de l'"altra memòria", abordada en el cicle històric, molt influït per Joan Fuster, fins a temes filosòfics profunds, en l'esplèndida Trilogia d'exilis. Sense oblidar les migracions dels més pobres, tant en l'àmbit europeu, a Abú Magrib, com en l'hispànic, a Elisa.

Referent ineludible a València, ha estat molt poc representat al Principat o a les Illes. Combatiu i polèmic, Molins és un dramaturg pensador, incòmode per als poders establerts. D'ací i d'allà. Només cal reportar títols com ara Centaures, una excel·lent radiografia de l'eròtica del poder; Ombres de la ciutat, crònica dantesca de l'infern nocturn de la capital del Túria i crítica de les capes dirigents valencianes, i La divina tramoia, folla farsa celestial sobre la "transacció política", entre d'altres.

Autèntics homenatges al teatre i a les dones són Una altra Ofèlia i Sabates de taló alt, amarades de metateatralitat. I evidències clares de la preocupació pel món coetani resulten també: El ball dels llenguados, una paròdia de les perversions de la modernitat líquida; Monopatins, sobre els desafiaments de l'educació; Dones, dones, dones, un al·legat a favor de la plenitud i la llibertat de la dona, i Bagdad, una denúncia de les malvestats de la guerra d'Iraq.

Recentment, activíssim, Molins ha publicat, a Bromera, Déus, dies i treballs, una tragicomèdia sobre les psicopatologies de la crisi social. I ha tornat a guanyar el Premi de la Crítica de l'AELC per Blut und Boden (Sang i Pàtria), un text que reprèn el filó filosòfic de Trilogia d'exilis. Posa el focus en Martin Heidegger. N'indaga la controvertida filiació nazi i revela la influència que té el seu pensament en l'Europa actual. Una trajectòria, en fi, colossal.

Article a El Temps, per Francesc Foguet.
13/08/2015
Fotografia: Jordi Play.