Dansa de vetlatori

Dansa de Vetlatori és -ens diu el seu prologuista, Sebastià Garcia Martínez- una obra excepcional, sense precedents en el nostre àmbit cultural, en què es tracta un moment decisiu de la història del país amb tot rigor i amb tota profunditat. Bona part dels personatges són històrics o representen posicions i tendències documentades en el conflicte político-social que anomenen la Segona Germania.

«Una altra de les tendències seguides pel teatre valencià d'aquests anys fou la del teatre històric o, en termes de Molins, el teatre de l'altra memòria. L'espectacle capdavanter fou Dansa de vetlatori amb text de Manuel Molins (Montcada -l'Horta-, 1946), membre fundador del Grup 49 de Teatre, creat a Alfara del Patriarca el 1968.
Aquest grup inicià, com era usual, la seua activitat amb muntatges en castellà, basats en textos de Brecht, Arrabal, Valle-Inclán o amb collages de textos diversos. La seua activitat en valencià començà a patir de 1973, amb muntatges sobre textos originals de Molins o amb creacions a partir de textos d'altres autors, especialment de Vicent Andrés Estellés.
El primer text a esmentar és Dansa de vetlatori (1971), estrenat l'abril de 1974 a Montcada. A València ciutat es mostrà el 10 d'abril de 1975 a El Micalet i després al Valencia-Cinema. Un espectacle de gran èxit del qual es feren mes de 100 representacions. L'obra prenia com a marc històric la Segona Germania i la Guerra de Successió (1693-1707); a nivell tècnic són clares les petges de les tècniques brechtianes».
Ramon X.Roselló. 'Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral'. Caplletra 22. 1997

Dansa de vetlatori. Tres i Quatre, València. 1998. 86 pàgs.