La divina tramoia (Una farsa celestial)

Ara ens ofereix una farsa lúcida, viva i descarnada per on desfilen Déu Pare, Jesús, Maria, l'Esperit Sant o Llucifer com a personatges metafòrics del carnestoltes polític i mediàtic que, des de la primera transició democràtica, perviu encara en això que en diuen la segona transició i qui sap si no arribarà fins i tot a la tercera o a la quarta ja que l'humor càustic i intel·ligent és capaç de superar totes les transicions imaginables.

«L'autor al·ludeix a la Transició política mitjançant una paròdia intel·ligent amb referents bíblics que permeten un doble joc: la crítica de la classe política i la desmitificació de la parafernàlia eclesiàstica.»
Isabel Marcillas Piquer, dins de 'Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà'. 2010, PUV.

La divina tramoia (Una farsa celestial). Tres i quatre, València. 2006. 148 pàgs.