Segons Joan Fuster, «un admirable treball d’interpretació i d’anàlisi sobre uns fets -no importa si inventats a mitges- que invita a la reflexió», sobre un moment històric certament decisiu de la nostra història: l’endemà sangonós i repressiu de la derrota dels agermanats, vist a través de la vida que feia -o que podia fer- la petita cort d’aire renaixentista, castellanitzada i frívola, que encerclà el mandat, a València, de la segona muller de Ferran el Catòlic. Com el mateix Molins afirma, ha emprat, per posar a l’escenari la seua reconstrucció d’aquell moment, «una òptica lúdica, festiva i espectacular» que té una gran brillantor expressiva i una enorme eficàcia teatral.
«Quatre històries d’amor per a la reina Germana, del dramaturg valencià Manuel Molins, satiritza, amb una forta càrrega irònica i metafòrica, els elements que conformaven la vida a les corts renaixentistes del segle XVI.»
Manel Garcia Grau i Ramon Guillem. Dins de ‘Las órdenes militares: realidad e imaginario’, Servei de Publicacions: Universitat Jaume I, 2000
86 pàg.