Shakespeare (la dona silenciada)

Si com volen alguns savis doctors els gats no van al cel ni les dones poden escriure les obres de Shakespeare, aquesta obra és el document d'un error o una impostura injustificables, ja que assistim al monòleg d'una dona, borratxa de llenguatge, cervesa, marginació, amors i solitud, que es proclama autèntica autora d'aquelles obres famoses i ens mostra les contradiccions i clarobscurs socials i el vedetisme cultural, per obrir-nos les portes d'un cel ple de gats.

«Manuel Molins planteja reflexions tan variades com ara la relació indiscutible entre teatre i vida, la ingratitud dels poderosos cap a aquells que els han ajudat mentre no ho eren o la impossibilitat de la dona de desenvolupar la pròpia personalitat en la societat de l’època del clàssic esmentat, impossibilitat lamentablement encara extensible a alguns àmbits i cultures actuals.».
Isabel Marcillas Piquer. Llegeix l'article. 2008

Shakespeare (la dona silenciada). Re&Ma, Barcelona, 2010