Malalts de llengua (Metrofarsa sobre els valencians i la llengua)

XAVIER. Jasó?
JASÓ. Jasó Lucas.
XAVIER (entusiasmat). Jasó com el gran cap dels argonautes?
PILAR. És un doctor americà, de Xicago, que ha vingut a estudiar el valencià.
XAVIER. De veres? Això és fantàstic.
NEL·LO. El valenciano? Qué tontería...
XAVIER. Tu sí que ets una “tonteria”. Què fa un home de Bonrepòs parlant en castellà?
NEL·LO. Estamos en España y aquí se habla español.
XAVIER. Coent. No tens remei.
NEL·LO. Que no tinc remei? Tu sí que tens massa núvols al cap.
PILAR. No discutiu, que sempre esteu renyint; quan no és per una cosa, per l’atra...
XAVIER. I per què vols estudiar el valencià?
JASÓ. Perquè és una parla molt important i rica del diasistema català.
NEL·LO. Catalán?
XAVIER. Vols callar, ignorant?
JASÓ. Prepare el doctorat en filologia sobre el diccionari de Sanelo.
NEL·LO. So Nel·lo?
XAVIER. Ha dit Sanelo; Sanelo, no So Nel·lo.
NEL·LO. Jo he entés So Nel·lo i no estic sord.
XAVIER. El So Nel·lo és un parador que es planta per Falles.
NEL·LO. I el Sanelo?
JASÓ. Manuel Joaquim Sanelo va ser un metge i lingüista valencià del segle XVIII. Va nàixer a Xàtiva i entre les diverses iniciatives a favor de la llengua, va treballar en un diccionari que conté nou mil paraules...
XAVIER. Nou mil?
JASÓ. És una autèntica joia que no va poder acabar perquè es va morir. Jo he vingut per estudiar-lo i fer-ne una edició crítica. Aquesta és la raó de la meua estada a València.
XAVIER (entusiasmat). Benvingut, doncs; t’ajudarem en tot el que podrem.
PILAR. Que tu també coneixes el Sa... Sanelo?
XAVIER. No; no en tinc ni idea. Però conec el millor poeta valencià del moment, Xavier Casp; el portaré a la seua tertúlia i segur que l’ajudaran. És una tertúlia de poetes i intel·lectuals en la nostra llengua. El coneixes? Coneixes, en Xavier Casp?
67
JASÓ. El meu professor, Joan Coromines, me’n va parlar.
NEL·LO. Quién?
JASÓ. Joan Coromines, un filòleg exiliat, que fa classes a la universitat de Xicago.
NEL·LO. Exiliat? Un exiliat? ¿Y por qué està exiliado?
PILAR. Vols fer el favor de callar. I ell què sap.
NEL·LO. Algo tiene que haber hecho para estar fuera de España.
XAVIER. Estudiar i estimar la nostra llengua. Coromines és un gran mestre.
NEL·LO. Separatista; seguro. ¿Y de dónde es?
JASÓ. Català, de Barcelona.
NEL·LO. Lo que yo digo...
XAVIER. Tu ja en tens prou en rebre pallisses al ring.
NEL·LO. ¿Palizas? ¿Palizas, yo?
XAVIER. Sempre et guanyen.
NEL·LO. Porque no tengo suerte y los combates están amañaos. El boxeo es un mundo muy duro.
PILAR. I per què boxeges?
XAVIER. I què vols que faça, si no sap fer res més?
NEL·LO. Yo no soy com tu, en un pare que me mantinga. Y me gusta. Me gusta boxear. Seguro que el próximo combate lo gano. Ya lo veréis.
ENRIQUETA. Però hauràs de donar-te aire perquè a la teua edat...
NEL·LO. Tu, també?
XAVIER. Enriqueta té raó.
NEL·LO. I ella què es pensa, que arribarà a primera vedette?
PILAR. No et claves en la xica. A ella ni tocar-la. Serà millor que la Montiel; ja ho voràs.
NEL·LO. Ni que fóra la teua filla.
PILAR. Aixina és, com si ho fóra. I prou; ja n’hi ha prou. Cada u al seu quarto.
XAVIER. Encantat de conèixer-te, Jasó; tu seràs el nou capità que ens portarà a recuperar el velló d’or de la nostra llengua...
PILAR. Au, vinga; no comences, que quan et poses poeta...
XAVIER. Només la poesia ens salva i dignifica.
PILAR. Prou; ja t’he dit que prou.