Qui dia passa, any empeny - 16 d'abril

Tal dia com hui de l'any 1927 va nàixer en un poblet de la Baviera alemanya Joseph Aloisius Ratzinger, que va ser proclamant papa de Roma el dia 19 d'abril de 2005 amb el nom de Benet XVI o, en castellà, Benedicto equis, uve, palito, i ara és papa emèrit, perquè va dimitir el 28 de febrer de 2013. La vida de Ratzinger és un assumpte que m'interessa ben poc perquè, per ara, els agnòstics no estem obligats a creure que la paraula d'un papa és infal·lible. Però l'aniversari del seu naixement és una excusa magnífica per a escriure sobre l'última, també per ara, obra de Manuel Molins, un home de teatre que, a més, mai no defuig la responsabilitat cívica que implica dedicar-se a una activitat pública. I que, a més, no tinc per què amagar-ho, és amic meu a pesar que no ens podem veure tant com ens agradaria o, almenys, m'agradaria a mi perquè parlar amb ell és com beure un got d'aigua clara i fresca.

Ratzinger, que va pertànyer a les Joventuts Hitlerianes per obligació, com tots els joves alemanys d'aquell temps, va ser prefecte de la Congregació de la Doctrina per la Fe durant molts anys i li va tocar investigar els abusos sexuals comesos al si de l'església, fins que va topar amb el cas Marcial Maciel, el depravat fundador dels Legionaris de Crist, i les pressions del vaticà l'obligaren a fer un pas arrere. Durant el seu mandat, o com es diga, Ratzinger va posar de manifest la seua homofòbia amb alguns escrits centrats en l'atenció pastoral a les persones homosexuals i a la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe... Quasi tot per justificar, des del seu discutible punt de vista, que els abusos sexuals al si de l'església estaven estretament relacionats amb l'homosexualitat; la sodomia, que deien els inquisidors.

A partir d'aquest conflicte, Manuel Molins va escriure Poder i santedat (Els àngels de Sodoma), que és una obra de teatre impressionant. En primer lloc, per l'esforç de documentació que s'endevina en llegir-la: sembla que el Vaticà no té secrets per a l'autor. En segon lloc, perquè planteja problemes que ja fa molts anys que afecten l'església catòlica, com la corrupció econòmica i moral del Vaticà. Però, sobretot, perquè proposa una "nova" interpretació del concepte "sodomia".

En l'Antic Testament, quan dos àngels arriben a Sodoma buscant persones justes que es puguen salvar de la massacre decretada per Déu, els habitants de la ciutat demanen a Lot, que els havia acollits a sa casa, que els negue l'asil perquè volen "abusar" d'ells. Lot, que a pesar de tot es va salvar, els ofereix les seus filles, "que encara no havien conegut home", a canvi de respectar els forasters... Per a Manuel Molins, per tant, la sodomia no és un pecat sexual, sinó social, i els sodomites són els qui refusen el foraster o els que en volen traure partit.

Els àngels de Sodoma ens permet conéixer les interioritats del Vaticà amb una trama brillant, uns espais escènics dignes d'una pel·lícula de Visconti i uns personatges vivíssims, enfrontats per les diferents visions del missatge evangèlic, que s'hauria de basar en l'amor i l'alliberament però es fonamenta en una tradició inalterable i una obediència cega als "superiors".

Llegiu-la per a gaudir-la, per a aprendre, per a descobrir un món mig secret i perquè, si la situació de la dramatúrgia valenciana no millora considerablement, serà molt difícil veure-la representada en un teatre.

Imatge: Mariano Mantel/flickr
Article publicat originalment al Diari La Veu per Josep Franco