València, Hollywood, Iturbi

Segons un personatge de l'obra, dir València i Hollywood és dir Iturbi (1895-1980). Tanmateix, el gran pianista continua sent quasi un desconegut. La seua figura, comparable o superior a la de Blasco Ibànez, no ha tingut tanta incidència entre els valencians, malgrat que algunes institucions han intentat pal·liar-ne l'oblit. Poca cosa, però, mentre no es recupere el seu llegat sonor i s'estudie i es difonga a fons la seua obra. Potser hi ha raons polítiques. O potser és que la música pianística exigeix una atenció i condicions especials. Fet i fet, aquest text, defugint el biopic, s'endinsa per primera vegada, des de la sensibilitat i el tractament del teatre actual, en la figura viva i contradictòria d'Iturbi. Un artista que era tan capaç de tocar magistralment Mozart o Albéniz, com d'acompanyar Groucho Marx en programes radiofònics tocant el bugui-bugui.

Premi Micalet de Teatre del 2011.
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2013.

València, Hollywood, Iturbi. Publicacions de la UV, València, 2012. 110 pàgs.