En Dones, dones, dones Molins ens conta la història d’una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s’entrecreuen.
Premi Octubre de Teatre 2009.
«El relat de conjunt que se’n deriva planteja –sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura– temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l’àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d’explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere».
Francesc Foguet. Fragment del pròleg.
