Obra publicada

Abú Magrib
L’odissea d’un jove magribí que travessa l’estret de Gibraltar amb una pastera amb l’esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i més lliure.

Bagdad (Dones al jardí)
L’acció transcorre en una vella casa de Bagdad des de la tardor 2002 a la primavera 2003. O siga, entre els rumors públics de guerra i la històrica invasió de l’Iraq la matinada del 20 de març de 2003, després de la Guerra del Golf de 1991 i tants anys de bloqueig.

Blut und Boden (‘Sang i pàtria’)
1945. Alemanya perd la Segona Guerra Mundial i els aliats intenten establir un nou ordre democràtic. Però, en realitat, el nazisme ha perdut la guerra o aquesta guerra no ha estat més que una batalla en el camí de la consecució d’un nou Reich filosòfic i econòmic?

Bullirà el món
Un recull de peces curtes (L’amant del paradís, Tànger, Diàleg de l’amor de Déu, Mefistòfil Mercat, Bullia el mar (cant d’Ilir Kosoré), Happy Birthday to you, Declassified, Presos secrets (un ballet sobre la matèria dels somnis), Perfums, El darrer cigarret)

Centaures
Amb aquesta obra, l’autor penetra en la cort lúbrica dels Borja maquiavèl·lics i s’acosta a la perversitat que la fantasia popular els atribueix.

Combat (L’última cinta de Maria Callas)
Aquesta obra ens presenta la lluita interior entre Callas, la gran diva de l’òpera del segle XX, i Maria, la part ocultada, fosca i vulgar de la dona pública.

Crims (L’herència Hamlet)
De què serveixen les presons? Són centres de reinserció o de càstig? No expressen també els conflictes i les diferències socials, on els més marginats són també els més empresonats? És possible abolir les presons com defensava el filòsof Michel Foucault o l’activista Angela Davis? No hi ha alternativa a la privació de llibertat?

Dansa de Vetlatori
Una obra excepcional -ens diu el seu prologuista, Sebastià García Martínez- sense precedents en el nostre àmbit cultural, en què es tracta un moment decisiu de la història del país amb tot rigor i amb tota profunditat.

Déus, dies i treballs
L’atur, la crisi i la precarietat laboral protagonitzen aquesta comèdia, marcada per la pèrdua i la ironia.

Dones, dones, dones
En Dones, dones, dones Molins ens conta la història d’una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s’entrecreuen.

El ball dels llenguados
Un text escrit l’any 1999 per impuls de la instal·lació “Immòbils”, que Javier Codesal va presentar al Espacio Uno del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid amb catorze fotografies de Jaume López.

El jardí dels cirerers
En 1904, Anton Txèkhov va estrenar aquesta obra, la darrera de la seua trajectòria. Al cap d’un segle, Manuel Molins n’ha fet una versió que manté tota la força de l’original i l’acosta alhora al llenguatge i la sensibilitat dels nostres dies.

Elisa
Un Jaume rep una carta que parla d’Elisa. La carta, però, no és gens convencional ni Elisa una dona normal. Això provoca en el personatge un viatge pel temps on el passat, el present i el futur es barregen en un instant de dolor i de goig.

Els valents de Valor
Els personatges de les rondalles d’Enric Valor han decidit rebel·lar-se. Així, les velletes de la Penya Roja, el dimoni fumador, l’astuta raboseta i el mateix Valor prenen vida en aquesta obra farcida d’acció i d’aventures fantàstiques.

Ginesta
Monòleg breu publicat a la revista L’Espill, núm. 10-11, de l’any 1981. Gabriel Sansano l’engloba dins del “cicle de la desviació de la comèdia”.

La divina tramoia (Una farsa celestial)
Molins ens ofereix una farsa lúcida, viva i descarnada per on desfilen Déu Pare, Jesús, Maria, l’Esperit Sant o Llucifer com a personatges metafòrics del carnestoltes polític i mediàtic de la transició democràtica.

Les veus de la frontera
Escrita originàriament per al Grup Artístic de l’IES Blasco Ibáñez de Cullera, és una obra breu que denuncia, en forma de cantata la tragèdia viscuda per l’allau de refugiats que fugen de la guerra i la misèria camí cap a Europa.

Monopatins (Skaters)
Sara i David són dos éssers a la deriva que es troben per necessitat, que s’atrauen irremeiablement, perquè tots dos se senten perduts i desemparats en un món hostil.

Ni tan alts, ni tan rics
Una comèdia que intenta jugar amb un personatges paradigmàtics de tota una generació que es passà part de la seua joventut lluitant per uns ideals i per un món millor però que ha acabat integrant-se i ara es veu abocada a enfrontar-se amb les seues pròpies contradiccions.

Ombres en la ciutat
Una obra que tracta d’aproximar-nos a la nostra realitat viva i actual des d’una certa perspectiva poètica, irònica, mítica i eròtica.

Poder i santedat (Els àngels de Sodoma)
Aquesta obra s’endinsa en el món vaticà i tracta dos dels seus problemes: la corrupció econòmica i l’homofòbia, totes dues coses contràries a la doctrina cristiana.

Quatre històries d’amor per a la reina Germana
Segons Joan Fuster, «un admirable treball d’interpretació i d’anàlisi sobre uns fets -no importa si inventats a mitges- que invita a la reflexió», sobre un moment històric certament decisiu de la nostra història: l’endemà sangonós i repressiu de la derrota dels agermanats»

Rosegó, el rodamon
En una obra com Rosegó, el rodamon, veiem que Molins incorpora, tot i que a partir de l’encontre entre un gos i un home, dins un món meravellós, elements o motius com la immigració (o l’altre) i el sistema d’ensenyament.

Sabates de taló alt
Una obra que reuneix, en un vell escenari buit, una actriu madura, Nati, i una jove, Sònia, totes dues representants de concepcions del teatre diferents i complementàries.

Shakespeare (La dona silenciada)
Si com volen alguns savis doctors els gats no van al cel ni les dones poden escriure les obres de Shakespeare, aquesta obra és el document d’un error o una impostura injustificables.

Tango
Una obra que barreja música i drama amb el tango-havanera de Kurt Weil Youkali (1933) com a teló de fons per a fer bategar les emocions, mentides i passions dels tres personatges.

Trilogia d’exilis
Tres obres ben diferents en la seua escriptura, en el nombre de personatges i en les diverses estratègies que s’hi posen en joc i que, tanmateix, configuren una autèntica trilogia ja que hi ha tot un seguit de temes i llenguatges que les uneixen per conduir-nos des de la música de Friedrich Nietzsche, el crit de Rimbaud o la màquina del doctor Wittgenstein al laberint d’una altra modernitat.

Una altra Ofèlia
Una obra sobre la corrupció i els mals tractes a les dones i, més concretament, sobre els maltractaments psicològics a través de la relectura del gran mite shakespearià de Hamlet i Ofèlia.

València, Hollywood, Iturbi
Segons un personatge de l’obra, dir València i Hollywood és dir Iturbi (1895-1980). Tanmateix, el gran pianista continua sent quasi un desconegut.