L’autor

Fotografia: Jordi Play. Font: eltemps.cat

Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946), és dramaturg i professor.
És fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participa en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposa recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià.
Autor prolífic, la seva producció teatral presenta una gran diversitat formal, amb temàtiques i intencionalitats molt variades. Ha publicat una trentena d’obres amb títols com ara Dansa del vetlatori (1978), Quatre històries d’amor per a la reina Germana (1981), Ni tan alts ni tan rics (1989), Trilogia d’Exilis (1999), Abú Magrib (2002), La Divina Tramoia (2002), Elisa (2003), Combat (l’última cinta de Maria Callas) (2006), Monopatins (Skaters) (2007), Dones, dones, dones (2009), Els valents de Valor (2010), València, Hollywood, Iturbi (2012), Blut und Boden (‘Sang i pàtria’) (2014), Déus, dies i treballs (2015), Bagdad (dones al jardí) (2015), Les veus de la frontera (2017) o Poder i santedat (Els àngels de Sodoma) (2017), entre d’altres, i en té encara unes quantes més d’inèdites.
També és autor de molts assajos i treballs de reflexió teòrica teatral. Ha participat en diferents congressos i simposis nacionals i internacionals. L’any 2006, diversos estudiosos i investigadors van dedicar el I Simposi Internacional de les Arts Escèniques a l’estudi de la seua obra, tan variada i “inclassificable”. Ha dirigit i estrenat més de trenta-huit obres. Ha estat traduït al castellà, l’anglés, el francés, l’italià i l’eslové.
La seua trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com el Premi de la Crítica de teatre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en vuit ocasions i el Premi Ciutat de València en dues ocasions.
L’any 2018 la Generalitat Valenciana li ha concedit el Premi d’Honor de les Arts Escèniques.
També ha rebut el Premi Miquelet d’Honor 2019 de mans de la Societat Coral El Micalet.
En el 2023 rep el Premi al Mèrit Cultural ‘Ciutat de València’. El jurat valora que «des dels inicis de la seua carrera manté una vinculació i un apropament del teatre valencià a les tendències europees, traslladant a la seua obra les preocupacions filosòfiques i les paradoxes polítiques i socials de la contemporaneïtat». I també reconeix «el seu caràcter crític i combatiu reflectit en els seus textos i en la direcció escènica de destacades produccions teatrals, que li permet erigir-se com un dels referents actuals de la dramatúrgia valenciana independent».

«L’excentricitat ideològica i estètica de Molins el manté en els marges de les tendències dominants dels vuitanta ençà i de les capelletes de poder i d’influència teatrals. En contrapartida, situa la seva escriptura en el centre de les preocupacions filosòfiques i les paradoxes polítiques i socials de la contemporaneïtat».
Francesc Foguet. Visat. Núm. 9 (abril 2010)

«Molins és d’aquells autors extremament inquiets que escodrinya la realitat i amb ulls crítics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb què confegim el discurs. Per això, la seua obra creix sobre la voluntat d’“experimentar” amb temes, llenguatges i formes. Parlem d’experimentació, en el sentit més clàssic: esculpir llenguatges adequats a la intenció o a les intencions de cada obra. L’afany creatiu el du a rellegir amb llibertat els diversos registres teatrals. Així, ens trobem amb reinterpretacions ben singulars del drama i la tragèdia, del melodrama, de la farsa i del sainet, etc. I amb la immersió en un ventall ampli de propostes estilístiques, de registres, enmig d’un viatge constant de la modulació culta a la popular, i de la popular a la culta».
Francesc Calafat. Quadern, El País. 08/10/2014

«El teatro de Manuel Molins, por su valor testimonial, por su “élan rapsodique” y los valores que defiende, como cualquier arte del desvelamiento, incluso el más amargo y difícil, contribuye a que no se acallen las voces del margen, sino que resurjan, en esta hermosa imagen lorquiana evocada por Manuel Molins, “estribillos de estribillos”, y permanezcan, como los personajes de los cuentos recordados por Walter Benjamin, invitándonos a la construcción de “una altra historia”».
Fabienne Crastes. La voz del margen o el canto de las mujeres en el teatro de Manuel Molins. Ponència presentada en el IV Simposi Internacional d’Arts Escèniques, celebrat l’any 2016 a la Universitat d’Alacant.

Panoràmiques sobre l’obra i magisteri de Manuel Molins:
Perquè amor per mort és anul·lat. Muriel Villanueva. Catorze. 15/01/2017
Manuel Molins, colossal. Francesc Foguet. El Temps. 13/08/2015
Manuel Molins, el pensament en lluita. Carles Fenollosa. El País. 10/07/2014
El teatre de Manuel: la tralla que allibera. Francesc Calafat. Intervenció en l’homenatge a l’autor, organitzat per l’AELC i celebrat el 7 de juny de 2013.