Molins ens ofereix una farsa lúcida, viva i descarnada per on desfilen Déu Pare, Jesús, Maria, l’Esperit Sant o Llucifer com a personatges metafòrics del carnestoltes polític i mediàtic que, des de la primera transició democràtica, perviu encara en això que en diuen la segona transició i qui sap si no arribarà fins i tot a la tercera o a la quarta ja que l’humor càustic i intel·ligent és capaç de superar totes les transicions imaginables.
«L’autor al·ludeix a la Transició política mitjançant una paròdia intel·ligent amb referents bíblics que permeten un doble joc: la crítica de la classe política i la desmitificació de la parafernàlia eclesiàstica.»
Isabel Marcillas Piquer, dins de ‘Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà’. 2010, PUV.
