Ni tan alts, ni tan rics

Ni tan alts, ni tan rics és una comèdia que intenta jugar amb un personatges paradigmàtics de tota una generació que es passà part de la seua joventut lluitant per uns idelas i per un món millor però que ha acabat integrant-se i ara es veu abocada a enfrontar-se amb les seues pròpies contradiccions i els seus propis somnis, deixant als seus fills un llegat de renúncies que voldria fer passar per triomfs.

«Les seues obres recorren èpoques diverses. Des de la València del XIX o del XV fins a l’Alemanya dels anys quaranta de Blut und Boden (‘Sang i pàtria’). Per què? Ací, Molins és clar: “Jo no puc triar els meus coetanis, però sí els meus contemporanis. Rajoy o Merkel em són imposats pel temps; Eurípides o Shakespeare, en canvi, els decidisc jo”. Ell tria, i ho fa amb bases filosòfiques ben sòlides, que rebutgen en certa manera un realisme que “com a tal”, diu, “no m’agrada”. Ho comprovem fins i tot en obres d’“actualitat”, com Ni tan alts ni tan rics, la crítica a la generació que un dia renuncià a certs somnis per certs xalets.».
Carles Fenollosa. 'Manuel Molins, el pensament en lluita'. Quadern d'El País. 07/09/14.

Ni tan alts, ni tan rics. Bromera, Alzira. 1989. 88 pàgs.