L’HABITACIÓ i les dones surten / Sagetes dibuixades per una mà infantil foraden el trapezi / La cúpula és un collage vocàlic que aboca a la pista L’apartament de Verlaine i Rimbaud / L’home jove i l’adolescent / Ambdós poetes es baten, nus al llit, amb cinc ganivets maragda.
ARTHUR. A?
PAUL. Negre.
ARTHUR. O?
PAUL. Blau!
ARTHUR. E?
PAUL. E?…
ARTHUR (burxant-lo amb un dels ganivet). E!
PAUL (després de pensar-s’ho). Blanc… E, blanc!
ARTHUR. Cada vegada que dubtes, et fotré una ganivetada. Ruc!
PAUL. Per què?
ARTHUR. Un poeta no pot ignorar el color de les vocals.
PAUL. Per què?
ARTHUR. Perquè és el nou llenguatge.
PAUL. I per què la E ser blanc?
ARTHUR. Perquè ho dic jo. I?
PAUL (submís). Roig. (Citant un vers ràpidament i entusiasmada) “Porpres, esput de sang, riure d’uns llavis bells”…
ARTHUR. El color! El color, només!
PAUL. Per què “esput de sang”?
ARTHUR (tornant a burxar-lo). Acabaràs la meua paciència.
PAUL. Jo no entendre. Vull saber. Jo ignorar.
ARTHUR. No cal entendre res. No hi ha cap explicació. Hi ha lletres. Només lletres, sons i colors. Jo hi pose l’ordre i determine les correspondències.
PAUL (tirant el ganivet i suplicant). Jo poeta dolent. Tu adoctrinar.
ARTHUR (burxant-li el pit). La I és una espasa que et travessa el cor. Esput de sang del cor rebentat. Hi ha una boca que riu en la ranera rabiüda d’haver sigut vençuda i lliurar-se a la mort. (Muntant-li a sobre i punxant-li les cuixes) Encara et queda la U. El càstig serà terrible si no l’encertes.
PAUL (abraçant-se-li). Tu sap; tu sap, Rimbe. Arthur geni, Paul esclau. Tu concedir altra mercè al teu servent?
ARTHUR. Serà la darrera oportunitat.
PAUL. Per què la I és també rialla; rialla de boca?…
ARTHUR (bufetejant-lo infantilment). Ase! Somera! Fem de la cort moderna! (Agafant-se el penis i mostrant-lo orgullós) Quina és l’espasa que et fa riure en un deliri o borratxera? Quin el coltell que t’escup a la boca l’origen de la vida i de la sang?
Publicat a Trilogia d’Exilis. Tres i Quatre, València. 1999. Pàgs. 179-182