Quan em van preguntar si faria un perfil de Manuel Molins condensat en només una pàgina d’aquesta revista, vaig dir sense dubtar que sí. Era una bona oportunitat per a no fer un repàs a l’ús de la seua trajectòria. Per tant, com a periodista, comence pel final, la nit del 28 d’octubre, quan Manuel Molins, en la 46a edició dels Premis Octubre, va rebre el recuperat premi de teatre Pere Capellà per Ratzinger Papa 265, probablement, l’obra més dura i extrema de les escrites fins ara. Eixe és un Manuel Molins, on denuncia sense pal·liatius els delictes de la poderosa i depredadora casta religiosa. Però si seguim la seua trajectòria professional al revés del que és habitual, ens trobem amb la publicació per Edicions Bromera de L’univers, un llibre de teatre per a lectors i lectores a partir d’11 anys. Aquest és un altre Manuel Molins, on apareix solapada a la teatral la seua vocació d’educador modern, que aporta al teatre la imaginació futurista, la màgia seductora i la diversió vital tan necessària si es vol enganxar els i les joves actuals.
Un creador polièdric
Entre l’un i l’altre Molins dels extrems n’hi ha més. Molts més, perquè estem davant d’un creador polièdric que no cristal·litza mai en un tema ni en una tendència ni en un desig. Al contrari, passa com un bòlid d’un món al següent sense acomodar-se mai a cap situació. I així, quan apareix una nova obra publicada o escenografiada, no està mai on se l’espera. Està on ell vol estar i sempre vol estar, amb determinació, en un nou punt, inventant, elucubrant, assajant, investigant, provant, imaginant, experimentant. Només ell deu saber els colps que s’ha pegat o li han pegat. Coneixem la seua formació, els premis que ha obtingut, les moltesobres que ha escrit, les que ha escenificat, les més celebrades i les més infamades. Perquè és un home de teatre que ha experimentat totes les facetes escèniques: com a autor, actor, director, adaptador de textos, escenificador i escriptor. Un home de teatre del seu temps, atent a tot el que preocupa el seu País i compromés amb aquest.
L’univers de les seues inquietuds
Eixes preocupacions actuals també les trasllada als menuts en L’univers: el debat de la veritat-mentida, els interrogants que l’univers planteja a la ciència, la valoració de l’amistat i de la família, el fracàs i l’èxit… I aspectes pràctics: la gravitació com una força interior de l’espai, i el temps com l’atracció/interacció entre les persones, la necessitat de buscar la llum i l’energia del nostre interior, d’aconseguir que el món funcione millor, o la fantasia i el treball com una parella inseparable. I per acabar, les propostes escèniques perquè els adolescents puguen fer teatre amb uns pocs però valuosos consells: «Treballeu en equip, compartint les idees i consensuant les decisions».
