El teatre és una de les poques arts que encara està subjecta a les contingències humanes. Darrere de la seva “Màgia”, darrere de les aparences, s’hi amaga un món més prosaic, de lluites quotidianes, d’enveges i solidaritats, d’alegries i tristors. El teatre és el regne dels idealismes i les concrecions, de l’art i el negoci. Sabates de taló alt (text original de l’any 1985) reuneix, en un vell escenari buit, una actriu madura, Nati, i una jove, Sònia, totes dues representants de concepcions del teatre diferents i complementàries.
«Recomano vivament Sabates de taló alt, una peça de Manuel Molins ben travada i que llisca en escena amb fluïdesa i ritme, sense aixecar el llapis del paper, com diria Estellés. El dramaturg valencià construeix amb perícia diàlegs que pensen el teatre des de la professió».
Francesc Massip. Avui. 20/04/2008