Si com volen alguns savis doctors els gats no van al cel ni les dones poden escriure les obres de Shakespeare, aquesta obra és el document d’un error o una impostura injustificables, ja que assistim al monòleg d’una dona, borratxa de llenguatge, cervesa, marginació, amors i solitud, que es proclama autèntica autora d’aquelles obres famoses i ens mostra les contradiccions i clarobscurs socials i el vedetisme cultural, per obrir-nos les portes d’un cel ple de gats.
«Manuel Molins planteja reflexions tan variades com ara la relació indiscutible entre teatre i vida, la ingratitud dels poderosos cap a aquells que els han ajudat mentre no ho eren o la impossibilitat de la dona de desenvolupar la pròpia personalitat en la societat de l’època del clàssic esmentat, impossibilitat lamentablement encara extensible a alguns àmbits i cultures actuals».
Isabel Marcillas Piquer. 2008 > Llegeix l’article
