Marta, una dona madura i atractiva, se separa del seu marit Tomàs, poderós banquer vinculat a la democràcia cristiana, quan la relació que manté amb Marc, un jove financer de bellesa mediterrània, pren força. Una nit de Sant Joan, a la masia prop del mar on comparteixen la seva passió, arriba Tomàs per a saldar deutes pendents… Tango barreja música i drama amb el tango-havanera de Kurt Weil Youkali (1933) com a teló de fons. L’obra fa bategar les emocions, mentides i passions dels tres personatges sobre una escenografia senzilla i una il·luminació harmònica, amb la remor de la mar com a efecte sonor.
«A Tango, Molins denuncia el sistema de valors que impera a la nostra societat, sistema que juga sempre a favor dels qui gaudeixen del poder, ja siga material o moral. Tot i que la moralitat o amoralitat de les actuacions humanes queda determinada, evidentment, pels valors que l’Església propugna, Tango palesa la possible corrupció d’aquests patrons comportamentals segons els interessos d’aquells que ostenten els fils de l’entramat del poder. Aquest entramat social sotmet el feble, encarnat en aquest cas per un personatge femení.»
Isabel Marcillas Piquer. ‘L’imaginari femení en el teatre de Manuel Molins’. 2008.
